Estocolm

Sense cap mena de dubte, Estocolm (Stockholm per als oriünds), aquesta ciutat construïda sobre 15 illes i envoltada a l'oest pel llac Mälaren, a l'est per tot un arxipèlag i al nord i al sud per grans parcs, m'ha semblat que podria ser perfectament la capital d'Escandinàvia. I no tan sols perquè gaudeix de tot aquest reguitzell de perles naturals, sinó perquè si hi sumo l'increïble ventall cultural que ofereix al visitant (i per descomptat al local) li dono una puntuació molt alta. Què té que no arriba a l'excel·lent? A banda que, si es grata una mica, un deu és difícil trobar-lo en cap ciutat del món, a primera vista, això que el centre sigui una mena de nus de comunicacions a l'aire lliure, decep una mica. Però fixeu-vos-hi bé que li trec pocs punts, perquè la resta és del tot recomanable. Només deixeu-me dir una cosa pel que fa l'allotjament. Si sou d'aquella gent que, com jo, no pot evitar de dormir en apartaments en lloc d'hotels (per allò d'haver d'anar al supermercat com la gent que hi viu i així tastar i cuinar les seves menges, per allò de ser com a casa i estirar-te al sofà, o per allò de tenir la clau d'una porta que obres com si fos teva) ni se us acudeixi d'anar als aparthotels Accome! Precisament la mateixa paraula aparthotel ja ens grinyolava una mica, i més comparant-la amb una llar convencional, però és que a banda d'això el tracte va ser nefast, mai no hi havia recepcionistes i els que hi havia eren del tot estúpits. Ho havia de dir... Desfogaments a part, doncs, una ciutat recomanadíssima. I ara ve tot allò que no me'n puc estar de subratllar.

Per començar, a efectes pràctics, el transport públic no està malament (encara que no he trobat encara cap ciutat europea comparable amb Barcelona pel que fa a la claredat en la informació i qualitat en els vehicles -busos, metro...-) però és caret, sobretot els ferris que no entren en els abonaments, però no patiu, és una ciutat per fer-la a peu. Aquí també hi han implantat el "bicing" (Stockholm City Bikes), però l'horari és de 6 del matí a 6 del vespre -penseu que aquí es fa fosc molt d'hora i a l'estiu el sol surt al voltant de les 5 del matí-. Les bicis són verdes i blanques, també de la mateixa companyia nord-americana Clear Channel, o sigui, com germanes de les barcelonines. Pel que fa a l'idioma, si parleu una mica d'anglès us entendran arreu, tot i que sempre és recomanable aprendre's quatre paraules en suec, que té una certa melositat sonora i algunes paraules semblants a l'alemany i al mateix anglès. D'altra banda, aquí, com a molts països nòrdics, si us ve de gust tastar algun plat i que no us fotin una clatellada, el millor és el plat únic (el peix, sobretot el salmó i l'arengada, són gairebé inevitables), que se serveix a molts restaurants, la majoria dels quals són molt acollidors i, sobretot a l'estiu, plens de gent que s'hi aplega ben d'hora, tant al migdia com al vespre.

Què s'ha de veure? Aquí és on no us ho acabeu. Gamla Stan, l'acollidor barri antic, s'ha de recórrer de dia i de nit, és petit però té molts racons on perdre-s'hi, entre ells el carrer més estret -força inclinat- d'Estocolm; El Nationalmuseum és del tot recomanable si us voleu acostar a les excel·lents pintura i escultura sueques -fins i tot l'escriptor Strindberg hi té algun quadre-. Carl Larsson i Johan Tobias Sergel, respectivament, són els meus preferits. Dinar al seu restaurant, l'Atrium, és tot un plaer; el museu Vasa és una altra atracció a tenir en compte, encara que si llegiu les guies us pugui sonar a fira. L'estat de conservació d'aquest vaixell del s. XVII que s'hi exposa és increïble, i tot el que s'hi explica referent a la seva història i la seva recuperació està molt ben documentat i explicat. Aneu-hi quan obrin, ja que és el museu més visitat de tot Suècia, i comenceu veient la projecció introductòria; Djurgarden és una illa sencera feta parc natural. Aquí és ancorat el museu Vasa, el Nordiska (que recull la història i els costums del país), l'Skansen (una mena de Poble Espanyol) i el parc d'atraccions Gröna Lund, que té un acollidor aire romàntic tot i les espectaculars atraccions que hi han instal·lat i els crits de qui les gaudeixen. Tornant a la riquesa natural de l'illa, us recomano que Djurgarden la volteu amb bicicleta (de lloguer, que les "bicing" no tenen estacions en aquesta illa). Nosaltres vam recórrer el nord tot passant pel costat del canal que la separa de la ciutat i va ser una bonica excursió, la qual vam acabar a una altra perla de la ciutat que també és dins l'illa, la Thielska galleriet, un museu encisador on s'hi exposen quadres de l'esmentat Larsson i de Munch (la seva sala és un encant), entre d'altres. La casa, de principi del xx, ja paga ella soleta la pena; l'Ajuntament és un altre edifici fascinant, amb unes sales que són tot un gaudi per a la vista, sobretot la daurada, on la reina del llac n'és la protagonista. La visita és guiada i us semblarà que formeu part d'un ramat de bens (és molta la gent que s'hi apunta) però s'hi diuen i veuen coses molt interessants; el Moderna museet (dissenyat per l'arquitecte Carlos Moneo), a l'illa ja prou recomanable per passejar anomenada Skeppsholmen, és també un referent si us agrada la pintura que va del xx fins a la contemporaneïtat. Té rareses estupendes. No puc treure'm del cap una escultura d'Anish Kapoor... També us recomano que us passeu pel seu bar-restaurant. Enganxat al costat mateix del Moderna hi ha el museu d'arquitectura, el bar del qual serveix unes molt acceptables amanides; un altre edifici que per fora pot deixar-vos indiferents però que per dins és una caixa de sorpreses és la Kulturhuset, al rovell de l'ou de la ciutat. Comenceu per la teulada prenent alguna cosa al bar panoràmic, aneu baixant les escales mecàniques pis a pis i descalceu-vos i entreu a la biblioteca infantil, aneu a la biblioteca musical per a adults tot al·lucinant amb el préstec de partitures, gaudiu d'alguna de les moltes exposicions que s'hi fan, i si podeu fiqueu-vos en alguna de les tres sales de teatre de què disposa. Si baixeu fins al soterrani, podreu perdre-us pel laberint de botigues que s'amaguen al subsol d'Estocolm, que a l'hivern assoleix ràpidament temperatures sota zero; un bon lloc per descansar és el petit parc de Bezelii, molt a prop de Kunsträdgarden, una plaça també molt animada on hi ha una oficina d'informació completíssima; un passeig per l'Strandvägen també s'ha de tenir en compte, sobretot per admirar edificis com el Dramatiska Teatern, un edifici modernista de dimensions considerables, i per recórrer un barri benestant que s'emmiralla a les aigües de la ciutat; un altre passeig que recomano si teniu temps és el de l'illa Riddarsholmen, que s'ha de travessar de nord a sud i també ran de mar, amb una bona vista a l'Ajuntament i al penyasegat del barri de Soddermalm; i per últim un altre passeig que no podeu deixar passar és el de Monteliusvägen, al nord de l'esmentada illa de Soddermalm, un barri a més prou atractiu. Des de Montelius la vista sobre Estocolm és preciosa, sobretot al capvespre! Ens vam quedar amb les ganes de veure el jardí d'escultures de Milles, un escultor contemporani suec que té força obres repartides pel país. Això i un espectacle o concert a Drottningholm queden pendents... He dit Drottningholm? Sí, punt i a part.

El palau de Drottningholm està situat a la riba del llac Mälaren, a l'oest de la ciutat, i s'hi pot arribar en vaixell de vapor. Pensareu que en això només hi pugen els turistes, i sí que és força turístic, però què dimonis, el trajecte és tot un plaer. En aquests vaixells donen (pagant, és clar) l'opció de fer-hi un àpat, o de prendre-hi alguna cosa, i és que de fet, són molt bonics, amb tanta fusta pertot, però el millor és el recorregut que fan pels canals interiors que van des del mar fins al llac, amb molt de bosc de bedolls i petits ports de quatre cases on un s'hi imagina passant-hi una llarga estada. S'ha de prendre el vaixell davant mateix de l'Ajuntament (arribeu d'horeta per agafar lloc per seure) i el trajecte dura una hora aproximadament. El palau té un to versallesc però amb menys opulència. Podeu pagar entrada per veure el seu interior si voleu, però el que no us podeu perdre de cap de les maneres és el seu teatre, un edifici a poques passes del palau la façana del qual no ens diu res però que amaga un tresor magnífic en el seu interior. Us imagineu un teatre original del XVIII que encara faci servir la maquinària i els decorats d'abans? Entreu-hi amb guia, us n'explicarà de l'alçada d'un campanar, no us decebrà en absolut. En tot cas, us posarà la pell de gallina. Encara més sorprenent és que s'hi continuen representant obres de teatre i s'hi interpreten concerts. Per alguna cosa és la seu del Drottingholm Baroque Ensemble, un conjunt de músics de fama internacional. Tot plegat una sorpresa realment molt i molt agradable. En sortir, doneu un tomb pels extensos jardins anglès i francès i arribeu-vos al Kina slot, un seguit de petits pabellons d'aire xinès que també us enamoraran. L'interior de l'edifici principal és molt entranyable. Comptat i debatut, la vàlua de tots aquests edificis, juntament amb el teatre i el palau, van fer que es declaressin Patrimoni Mundial de la Humanitat. Amb això ho dic tot!

Què més dir-vos d'Estocolm? Ah, sí, si finalment us ve de gust emportar-vos-en algun record, entreu als magatzems Ahlens, força més barats que els anomenats NK i amb un munt d'objectes de disseny que afortunadament fugen del concepte Ikea. De roba en tindreu a patades si preneu els carrers que pugen des de la Sergels Torg fins al Konserthuset, l'edifici on s'anomenen els premis Nobel. A la plaça que hi ha davant d'aquest edifici, Hötorget, s'hi munten uns petits encants els matins de dissabte. Reconec que és una ciutat amb moltíssimes botigues, algunes de les quals li resten autenticitat i personalitat (de Zara, Mango, H&M -aquesta té perdó, que és sueca-, Springfield... se'n troben per tot Europa). Sigui com sigui, "la ciutat que neda sobre l'aigua", tal com va dir l'escriptora Selma Lagerlöf de la seva Stockholm, té molt a dir. Potser algun dia tornaré per acabar-me-la d'escoltar.